viernes, 25 de mayo de 2012

Maria del Mar Bonet





Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma de Mallorca, 27 de abril de 1947) es una cantautora española en lengua catalana, hermana del también cantautor Joan Ramon Bonet. Estudió cerámica en la escuela de artes y oficios pero acabó dedicándose a la canción. Llegó a Barcelona en 1967, donde empezó a cantar con Els Setze Jutges y formó parte del movimiento de la Nova Cançó.

Desde entonces ha editado discos de música folk en catalán. Además ha realizado diversos conciertos en diferentes puntos de Europa, el Norte de África, Estados Unidos, Japón e Iberoamérica, además de participar en el campo de investigación de nuevas formas artísticas.

Entre sus primeros éxitos se encuentran las grabaciones de Què volen aquesta gent?, su canción más contestataria y su versión de L'àguila negra, original de la francesa Barbara, que junto a No voldria res més ara, consigue ser Disco de Oro a nivel estatal en 1971.

En 1993 dedica un álbum a la obra de Mikis Theodorakis con letras adaptadas al catalán.

En 2007 es galardonada con la Medalla de Honor del Parlamento de Cataluña en reconocimiento a su labor durante la etapa de Els Setze Jutges y edita su disco Terra secreta, que ya había presentado en directo desde 2006 y en el que hace un homenaje a algunos compañeros de la cançó; en el mismo año presenta el espectáculo Els treballs i els dies junto al cantaor flamenco Miguel Poveda.

Ha colaborado tanto en actuaciones en directo como en grabaciones discográficas con multitud de artistas de diferentes estilos, tales como Lluís Llach, Ovidi Montllor, Milton Nascimento, Nacho Duato, Manolo García, Martirio, Georges Moustaki, Amancio Prada, Dulce Pontes, Maria Farantouri, Milva, Quilapayún  o Haris Alexiou  entre otros.



Bir Demet Yasemen / Un ramo de jazmines
Del cantante y compositor turco " Zeki Muren (1931-1996)"

María del Mar Bonet 
Canción tradicional turca versionada en catalán







Maria Del Mar Bonet: voz
Javier Mas: guitarra
Lautaro Rosas: guitarra, bouzouki
Dani Espasa: teclado
Chandra Naraine: percusión



No s'ha mort el desig, / No ha muerto el deseo,
el desig que jo sent per tu. / el deseo que yo siento por ti.
No hi fa res plorar, / No sirve de nada llorar,
no hi fa res morir, / no sirve de nada morir,
el desig és aquí, / el deseo está aquí,
no s'acabarà així. / no se acabará así.
No hi fa res plorar, / No sirve de nada llorar,
no hi fa res morir, / no sirve de nada morir,
el desig és més fort, / el deseo es más fuerte,
fa tot sol el seu camí. / hace muy solo su camino.


Per més que em lamenti, / Por más que me lamente,
si el meu desig / si mi deseo
ni sent ni veu ni espera, / ni siente ni ve ni espera,
per més que m'allunyi / por más que me aleje
si el meu desig / si mi deseo
surt de mi cridant-te. / sale de mÍ llamándote.
No hi fa res plorar, / No sirve de nada llorar,
no hi fa res morir, / no sirve de nada morir,
el desig és tossut, / el deseo es tozudo,
va trenant el seu camí. / va tejiendo su camino.


No hi fa res plorar, / No sirve de nada llorar,
no hi fa res morir, / no sirve de nada morir,
el desig és aquí / el deseo está aquí,
com el sol surt al matí. / como el sol sale por la mañana,


Per més que em lamenti, / Por más que me lamente,
si el meu desig / si mi deseo
ni sent ni veu ni espera, / ni siente ni ve ni espera,
per més que m'allunyi / por más que me aleje
si el meu desig / si mi deseo
surt de mi cridant-te. / sale de mí llamándote.
No hi fa res plorar, / No sirve de nada llorar,
no hi fa res morir, / no sirve de nada morir,
el desig és aquí, / el deseo está aquí,
no s'acabarà així. / no se acabará así.


No hi fa res plorar, / No sirve de nada llorar,
no hi fa res morir, / no sirve de nada morir,
el desig és més fort, / el deseo es más fuerte,
fa tot sol el seu camí. / hace muy solo su camino.






No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.